L’ÚLTIMA PARAULA

Joan Peris,
Companyia Teatre Micalet (2009)
  • INFORMACIÓ
  • FITXA TÈCNICA
  • CRÍTIQUES

Una comèdia fresca que parla de la vida quotidiana de cinc dones que passen dels 40. A partir d’un col·loqui casual i irònic analitzaran temes d’actualitat, com l’esclavitud al món de l’estètica i la imatge o el paper de la dona en la societat actual, entre altres.

La presència de la dona en la societat ha canviat. Fa  uns anys, la dona que passava dels quaranta era una dona “vella”. Les cinc dones d’ Un sopar de compromís -Mabel, Victoria, Lola, Sara i Amàlia- reivindiquen que una dona de 40 és “bella” i socialment vàlida i necessària. 

L’espectador, des d’una posició privilegiada, anirà muntant un divertit trencaclosques i descobrirà la realitat de cada personatge: quines inquietuds tenen i quins secrets amaguen.

Dramatúrgia i direcció Joan Peris

 

repartiment

VICTÒRIA _ Pilar Almeria

MABEL _ Isabel Carmona

SARA _ Amparo Fernández / Amparo Ferrer Báguena

LOLA _ Pilar Matas

AMÀLIA _ Isabel Requena

 

Ajudant de direcció: Martí Crespo

Espai escènic: Concha Ros

Il·luminació: Toni Sancho 

Vestuari: Enric Garcia

Fotografia: Santi Carreguí

Comunicació i Promoció: Gemma Botella

Producció executiva: Cindy Janiaud

Producció: Companyia Teatre Micalet 

                    Pilar Almeria i Joan Peris

 

Agraïments:

Grafiben, Tait, JBC Parquet, Punt Mobles, Sienta-T, La Calle 42, Siscopel.

“…la dirección de Joan Peris es más que elogiable, pulcra y con un gran sentido del equilibrio, tratándose de un trabajo a partir de improvisaciones. Un trabajo que las cinco actrices bordan. Se nota que se sienten a gusto, extraen todo el jugo a sus personajes, y transmiten ese gusto (ese jugo) al respetable.” 

Enrique Herreras. Levante, viernes 3/5/07

 

“…un quotidià sopar de dones esdevé una oportunitat de fer art dalt de l’escenari… Impossible que no es desperten els sentiments amb un somriure que esdevé rialla… la vida mateixa convertida en teatre desplegable.”

Paula Reig. Qué y Dónde, 27/4/07-03/05/07

 

“…cabe situar en el aspecto formal y en la labor de las intérpretes el interés fundamental de esta curiosa y atrevida propuesta.”

Nel Diago. Turia, 4/10 mayo 2007