CTM presentaNàpols Milionaria[Data d’estrena: 13 de maig de 1995]

Autor: Eduardo de Filippo
Direcció: Joan Peris

COMPANYIA TEATRE MICALET

Actors/actrius: Isabel Requena, Germán Montaner, Pep Ricart, Isabel Carmona, J.M. Casany, Mónica Crespo, Manuel Cubedo, Inés Díaz, Benja Figueres, Berna Llobel, Manolo Melero, Guillén Pascual, Ximo Solano i Teresa Soria.

Escenografia: Paco Pellicer i Marisa Falcó
Vestuari: Ximo Montón
Il·luminació: Alfons Barreda

L’Art de la fuga[del 17 al 27 de maigde 2012]

L’Art de la fuga

Text i direcció Roberto García

Amb Josep Manel Casany

‘L’art de la fuga’ presenta un personatge excèntric, Víctor Essenbach, un dels pianistes més personals i carismàtics. En atènyer el cim de la carrera Essenbach va centrar-se en els seus enregistraments i va deixar de banda els escenaris. No li agradaven ni el directe, ni el públic, ni la fama, i va restar enclaustrat fins al suïcidi. Una setmana abans de morir, va fer classes magistrals a pianistes, amb la prohibició estricta que hi entressin els mitjans i que s’enregistressin. Un dels assistents va transcriure, no obstant, una bona part dels comentaris d’Essenbach, que han servit de base d’aquesta obra de teatre.

En Conserva[del 10 al 13 de maigde 2012]

de Carles Chiner

direcció Carles Chiner i Manolo Maestro

Amb Iolanda Muñoz, Marta Chiner i Verònica Andrés

La companyia Albuit posa en escena l’espectacle ‘En conserva’, concebut com un homenatge a les dones de les comarques valencianes. La història, que podria discórrer a qualsevol lloc de l’Horta, de la Ribera o de la Safor, parla d’històries familiars ocultes, que passen de generació en generació bo i marcant la vida dels qui les hereten.

Les dones de Lockerbie[del 3 al 6 de maigde 2012]

de Deborah Brevoort

direcció Gemma Miralles

Amb Verónica Andrés, Empar Ferrer, Joan Gadea, Pepa Miralles, Amparo Oltra, Pep Sellés i Laura Useleti.

Any 1995. 7 anys després de l’atemptat a l’avió nord-americà Pan Am 103 sobre Lockerbie, Escocia. Un balanç de quasi 300 morts. Una parella de New Jersey, victima de l’atac terrorista, atrapada als turons de Lockerbie; un representant del govern americà a punt de tancar el cas; i un grup de dones que intenten iniciar un “ritual purificador”. Deborah Brevoort utilitza el model de tragèdia clàssica per tal d’oferir-nos una obra amb gran contingut emocional, on entren en joc el grans temes: el poder, Deu, la mort, l’amor… Ai l’amor!

Eufòria[del 15 de desembre al 8 de generde 2012]

Text i direcció Roberto García

Amb Xavo Giménez i Pau Blanco

Un espectacle de l’Horta Teatre

EUFÒRIA és un espectacle d’autoajuda col·lectiva on dos actors, en continua interacció amb el públic, tractaran de salvar als espectadors de la depressió en la qual estem immersos per culpa de la crisi econòmica. EUFÒRIA és un espectacle terapèutic, balsàmic, recomanat pel Col·legi Oficial de Metges per combatre els símptomes d’esta malaltia macroeconòmica amb mestàstasi social accelerada pels mitjans de comunicació. Símptomes que afecten seriosament al nostre estat d’ànim, personal i col·lectiu, i per descomptat a les nostres pràctiques sexuals, personals i col·lectives.

Un home amb ulleres de pasta[del 27 d’octubre al 6 de novembrede 2012]

Dramatúrgia, Direcció i Espai Escènic  Jordi Casanovas

Intèrprets: Roser Blanch, Clara Cols ,Pablo Lammers, Sergio Matamala.

L’AINA té trenta anys i somia ser escriptora, però no s’atreveix. Acaba de ser abandonada per la seva parella. La LAIA i l’ÒSCAR la volen animar perquè aprofiti l’oportunitat i faci realitat somnis que havia aparcat: Escriure. Portaran a sopar a casa l’AINA al MARCOS. El poeta capaç d’enamorar amb uns versos. En MARCOS, però, no es satisfà amb un sopar ple de converses banals, exigeix aliment espiritual. Actua com un depredador. L’AINA, la LAIA i l’ÒSCAR veuen com es desmunten les seves vides. Ells són fràgils, s’han perdut en l’apatia contemporània, s’han ofegat en el dubte i  ELL se n’aprofita.

Audiència I-real[del 10 al 13 de novembrede 2012]

Amb Toni Albà

Imaginem un estat modern on el cap d’estat és un monarca que un dia ha  de presidir un acte oficial, una AUDIÈNCIA (IRREAL en el nostre cas),  davant un públic integrat per tota la premsa nacional i internacional.
Aquest personatge fa una insòlita roda de premsa on el públic-premsa pot  preguntar el què vol saber….

Bé, el què volen saber els milions de  ments innocents que llegeixen i miren la tele per “devorar” un món que  els fascina…