ESTÀS EN: Produccions Propies > 987 DIES
987 DIES
- INFORMACIÓ
- FITXA TÈCNICA
- CRÍTIQUES
987 dies aprofundeix en la part sentimental de la guerra: històries humanes que podrien extrapolar-se a l’actualitat, les relacions personals de nou personatges, històries paral·leles que s’entrellacen durant els 987 dies que va durar la Guerra Civil.
Companyia Teatre Micalet ha treballat amb Carol López una dramatúrgia de noranta minuts escrita a partir de les improvisacions i els jocs actorals. Aquest treball, recolzat per la documentació de fets històrics i personals, fan que 987 dies siga un àlbum fotogràfic, un recull d’històries quotidianes en dies de guerra. Un espectacle amb tractament íntim que inclou cançons en directe.
987 dies
de por, fred, fam i sang
de lluitar per uns ideals
d’amics i enemics
de sirenes
de bombes i refugis
de runes
de crits i silenci
de cues, racionament i mercat negre
d’uniformes i banderes
de cercar noms en una llista
de tren, molt de tren
de consignes
de traïció
de resistència
de reunir-se per escoltar la ràdio
de dormir al ras
d’estimar-se d’amagat
d’adéus per sempre
d’esperar, esperar, esperar
i d’il.lusió, la il.lusió de guanyar…
987 dies de guerra civil.
La nostra herència.
dramatúrgia i direcció: Carol López
repartiment
Pilar Almeria
Josep M. Casany
Amparo Fernández
Cristina Fernández
Joan Peris
Isabel Requena
Ajudant de direcció: Isabel Carmona
Espai escènic: Carol López
Il·luminació: Toni Sancho
Vestuari: Enric Garcia
Modista: Amàlia Pallàs
Vídeo crèdits: Kaplan&Kaplan Producciones
Vídeo Celia: David Rosell
Selecció musical: Carol López
Arranjament musical tema “A las barricadas”: Carlos Solís
Fotografia: Santi Carreguí
Disseny gràfic: Sandra Figuerola i Marisa Gallén
Cap Tècnic: Toni Sancho
Ajudant tècnic: David Rosell
Utilleria i regidoria: Enric Garcia
Cap de sala: Mónica Crespo
Taquillera: Maria Garrigues
Administració: Amparo Benito
Comunicació i Promoció: Gemma Botella
Producció executiva: José Luis Cano
Producció: Companyia Teatre Micalet
Pilar Almeria i Joan Peris
“…la dirección de Joan Peris es más que elogiable, pulcra y con un gran sentido del equilibrio, tratándose de un trabajo a partir de improvisaciones. Un trabajo que las cinco actrices bordan. Se nota que se sienten a gusto, extraen todo el jugo a sus personajes, y transmiten ese gusto (ese jugo) al respetable.”
Enrique Herreras. Levante, viernes 3/5/07
“…un quotidià sopar de dones esdevé una oportunitat de fer art dalt de l’escenari… Impossible que no es desperten els sentiments amb un somriure que esdevé rialla… la vida mateixa convertida en teatre desplegable.”
Paula Reig. Qué y Dónde, 27/4/07-03/05/07
“…cabe situar en el aspecto formal y en la labor de las intérpretes el interés fundamental de esta curiosa y atrevida propuesta.”
Nel Diago. Turia, 4/10 mayo 2007